|
Hui... este mes...... a ´El meu Iaio Xiulante´ el vaig a deixar en pau... que descanse uns dies... mentrestant... que faça memòria per als mesos venidors...estem en Festes... Festes de Fogueres.
És mes de Juny i recent començat el solstici de l´estiu tenim La Gran Festa de Les Fogueres d´Alacant i què menys que deixar de costat un poc els nostres hàbits adquirits durant tot l´any i dedicar-nos a la Festa?... També és necessari.
Així doncs… he aconseguit trobar uns xicotets “rebles” que a saber on haurien quedat amuntonats al costat d´altres papers però que… per sort… he aconseguit localitzar…
És una modesta contribució a l´alegria general que invadirà els carrers d´Alacant i que avuí... dia 13… a través dels mitjans de comunicació ja se respira…
DES DE DÉNIA... AMB FOC I AMOR
Vols saber nina preciosa
perquè orgullosa i tant fina
lluixes en eixe luxe
el vestit d´alacantina?
Vols saber com és creá…?
Puix escolta un momentet
Que jo t´ho vaig a explicar.
Un día… Deu… en el cel
rebuscava en gran anhell
un vestit maravellós...
que per diví i per fermós...
fora sobrenatural
i així poder-lo lluir…
i en les grans gal·les vestir…
tota la Cort celestial.
Tira d’ací cap enllà...
Cuatre dies li costá
a Deu… que tot hu podía…
aconseguir el que volía…
fins que al remat… ho lográ.
I quant ja tot decidit
anava el tratje a mostrar
se li escapá d´entre els dits
i aná a Alacant a parar.
Sense perdrer un moment
enviá Deu des-de el Cel
d’angels una lletanía
per a que el tratje arreplegaren
i quan a terra arribaren
ja el duia una alacantina.
Els angels és van parar…
sorpresos d’admiració…
sense atrevir-se a tocar
el que era per a ells devoció.
Tornaren al Cel de nou
i adelantantse molt tou
Sant Joan li digué a Deu:
“Perdó… Senyor… si tornem
sense el tratje que creares...
Si a algun àngel se’l posares
no és podria comparar
en sa gràcia soberana….
Deixa que el lluixca altiva…
doncs si per al cel l´has creat…
ja un àngel el dú posat
en la terra alacantina.”
|